Les manifestacions psicològiques que poden sorgir són:
Sensació d'estranyesa davant del món que a més en aquests moments, no és normal. Especialment, en les primeres etapes del dol, la persona sent incredulitat per allò que esta vivint. Molts solen comentar el "No m'ho crec" . La persona començarà a assumir allò que ha passat quan torni a la normalitat tot i que continuarà amb confusió, dificultat d' atenció i concentració amb pensaments recurrents cap al difunt.
Pèrdua d'il·lusió. Especialment, quan els projectes de futur estaven vinculats a la relació amb la persona desapareguda.
Enyorança. És el procés normal de trobar a faltar a la persona que no hi és. Va acompanyada de molta tristesa, res recomana intentar recordar-la amb amor i aquells records de la felicitat compartida. En aquest cas, l'enyorança es transforma en melanconia.
Obsessió per recuperar la pèrdua. Conducta de recerca. Es busca el difunt a través d'objectes, llocs comuns i en molts moments, la persona assegura que l'ha vist.
Sentiment d'abandó i soledat. Aquest sentiment està totalment vinculat amb la pèrdua que s'ha viscut i en aquest cas, la companyia i l'afecte d'altres persones no sempre és consol.
Ràbia contra el virus, els metges, contra Déu, contra la família, el propi difunt. La ràbia és una emoció que necessita tenir un canal de sortida i no sempre es troba el més adequat.
Culpa i autoretrets (normalment per principal tasca en aquesta etapa serà la de gestionar els aspectes traumàtics de la pèrdua).